dimecres 4 de febrer de 2009

Crònica de la Mitja Marató de Granollers

Arribo a Granollers amb temps i deixo el cotxe en el mateix pàrquing que l’any passat, recordo perfectament el camí fins a la sortida. Com que vaig amb temps decideixo parar en un bar per anar al WC amb calma. Quan surto del bar, m’equivoco de carrer i començo a caminar (feliçment) com si anés cap a la sortida, comencen a desaparèixer els corredors i la gent que hi havia pels voltants, però no li dono importància. Quan soc conscient, no se on estic ni com sortir d’aquells carrers per arribar a la sortida. Aconsegueixo trobar unes persones, a qui pregunto per la sortida i em diuen que estic molt lluny. Començo a caminar una ràpid per on m’han indicat, aconsegueixo trobar un policia que en lloc de dir-me per on havia d’anar em diu: “Vas una mica tard, no arribes”. Començo a córrer i no se com, però arribo a l’avinguda on es dona la sortida, a 1,5 km. Baixo com si estigués en els últims metres de la mitja escoltant els comentaris de la gent, “mira, un que ja arriba?”, “escolta que vas al revés (com si no ho sabes)”; “que vas tard”... Segueixo baixant i veig els corredors amb cadira de rodes i just abans de la primera rotonda veig que ja han donat la sortida (em trobo cara a cara amb Wanjiru), intento anar una mica més ràpid, però amb l’inconvenient que he d’anar per la vorera, la qual està plena de gent. Finalment aconsegueixo arribar a la zona de la sortida (4 minuts més tard) i poder començar la meva Mitja Marató.

Amb tot l’estrès que portava començo els primers km amb calma, un xic més lent del que tenia previst, però necessitava una mica de tranquil·litat. A partir del km 7/8 vaig agafant el meu ritme de creuer (una mica per sota dels 5 min/km). Em trobo amb algun company del grup Víctor GO a qui aprofito per saludar, ja que no ho he pogut fer abans. Un cop sortim de La Garriga i ja hem superat les dues rampes, ara tot es de baixada, els quilòmetres van caient sense adornar-me’n, estic super concentrar en el córrer, i aprofito per incrementar el ritme. Vaig passant gent i això encara m’anima a incrementar més el meu ritme, vaig a 4:10 – 4:15 i em sembla que algun moment a 4. Al final arribo amb pitjor marca que l’any passat, però amb unes sensacions molt millors. Per fi he gaudit d’una mitja com mai i he pogut anar de menys a més.

Primera mitja 0:53:30
Segona mitja 0:48:17
T. Oficial 1:45:49
T. Real 1:41:47

Link a la web de la mitja:
http://www.lamitja.cat

0 comentaris: