Ahir, des de la llunyania, i gracies a les tecnologies o sigui gracies a la televisió, vaig poder seguir en directe la 39ª edició de la Marató de la ciutat de Nova York.
Un esdeveniment molt important per tota aquella gent, o la gran majoria, que els hi agrada participar en les curses de fons o únicament en les maratons. M’hagués agradat poder seguir una mica, també, la cursa popular, però és el que hi ha quan ho has de seguir des de la llunyania, t’has de conformar amb el que t’ensenya la televisió.
Aquest any no em veia amb cor de participar en dues maratons molt seguides, Berlin el passat 29 de setembre i Nova York ahir, 2 de novembre. Únicament 34 dies de diferencia!!! Molt just tenint en compte el poc temps que fa que estic preparant, seriosament, el meu cos per participar en maratons. Aquest any ja he participat en dues proves d’aquestes característiques, Barcelona 2 de març i Berlin 29 de setembre, i considero que ja és suficient.
La veritat és que em feia força enveja tota aquella gent corrent pels carrers de la ciutat de Nova York, a veure si l’any vinent, que serà la 40ª edició hi podem participar i gaudir d’una de les maratons més important del món, juntament amb Boston, Londres, Berlin i Chicago.
Potser algun dia podrem completar la llista de les World Marathon Majors (Boston – London – Berlin – Chicago – New York) sense deixar de participar en la marató de la meva ciutat: BARCELONA.
Un esdeveniment molt important per tota aquella gent, o la gran majoria, que els hi agrada participar en les curses de fons o únicament en les maratons. M’hagués agradat poder seguir una mica, també, la cursa popular, però és el que hi ha quan ho has de seguir des de la llunyania, t’has de conformar amb el que t’ensenya la televisió.
Aquest any no em veia amb cor de participar en dues maratons molt seguides, Berlin el passat 29 de setembre i Nova York ahir, 2 de novembre. Únicament 34 dies de diferencia!!! Molt just tenint en compte el poc temps que fa que estic preparant, seriosament, el meu cos per participar en maratons. Aquest any ja he participat en dues proves d’aquestes característiques, Barcelona 2 de març i Berlin 29 de setembre, i considero que ja és suficient.
La veritat és que em feia força enveja tota aquella gent corrent pels carrers de la ciutat de Nova York, a veure si l’any vinent, que serà la 40ª edició hi podem participar i gaudir d’una de les maratons més important del món, juntament amb Boston, Londres, Berlin i Chicago.
Potser algun dia podrem completar la llista de les World Marathon Majors (Boston – London – Berlin – Chicago – New York) sense deixar de participar en la marató de la meva ciutat: BARCELONA.
Escrits
1 comentaris:
A mi també m'agradaria participar algun cop a la Marató de Nova York, diuen que l'ambient és espectacular. A Berlín, també hi voldria anar. De moment, només he anat un cop a la Marató de Barcelona i el 2009 ... hi tornem! Probablement el 2009 ja faci algun desplaçament per fer una marató fora de casa. Molts em recomanen Berlin. Això de les World Majors ... brutal!
A la Marató de Muntanya de Barcelona (2ª Marató) vaig conèixer un home d'uns 60 anys que ja n'havia fetes més de 50 i volia arribar a les 100. El més fort és que les havia fetes els últims tres anys o alguna cosa així, era una enciclopèdia viva de les maratons:Boston,Berlín,Florència,Venècia,Barcelona, Paris, ... millor no segueixo.
Felicitats pel bloc. Endavant i, com diu un amic, salut i quilòmetres.
Publica un comentari